dilluns, 11 de novembre de 2013

NOU VIDEOCLIP: "PARAULES. MÚSICA I PINZELLS" - Artur Álvarez


Darrera cançó del CD "Entre versos i pinzells contemporanis.
Agraïment d'Artur Álvarez a totes i tots els col·laboradors (poetes, pintors/es, músics,...) que han treballat juntament amb ell per a que la música, la poesia i la pintura es fongueren en un tot harmònic.

PARAULES, MÚSICA I PINZELLS

Agraïment 
(Artur Álvarez)

Les paraules dels poetes se’n van
deixant solcs pels senders de la vida
i les aigües dels seus somnis 
són miralls per als sentits.
Llits de núvols pels estels del sentiment.

Les paraules del poetes van cridant
cants d’amor, cants de solituds.
Els pinzells somien paisatges, imatges d’un temps
que omplin buits amb plenituds.

Les paraules, música i pinzells se’n van
jugant una partida per la vida.
Les paraules, música i pinzells se’n van
buscant una raó i una eixida.


I la música es torna niu
que a les paraules fa caliu,
on s’amaga tot el sentiment.
Tot allò que el poeta diu.

Les paraules, música i pinzells se’n van
jugant una partida per la vida.
Les paraules, música i pinzells se’n van
buscant una raó i una eixida.

NOU VIDEOCLIP: "AL BELLMIG" Artur Álvarez / Antoni Pitarch



AL BELLMIG 
(Antoni Pitarch)


Al bellmig del Palmerar de Borriana
-entre la mar i el Castell Vell-,
glossat per l’il·lustrat Llorenç de Clavell
s’ubica el tresor de Perot de Granyana.

El rei Pere Tercer donà aquesta plana
que el fruit del treball ha guarnit d’un garbell
de flors i de roses, clavells de Fadrell
sobre els neguits de Castelló de la Plana 

La Plana, pàtria petita, partida pel riu de Millars
El cim del Penyagolosa és la fita, 
d’on la puc divisar com verda catifa

i la platja primera que vaig estimar.

dissabte, 9 de novembre de 2013

NOU VIDEOCLIP: "FULLES" Artur Álvarez / Josep Lluís Abad


FULLES
Música i veu: Artur Álvarez
Lletra: Josep Lluís Abad

Aguaita i mira-les pel terra, lliures,
fosques, dúctils, que no demanen res. 
Tan sols un sol que les caramel·litze 
als ulls d’un món que xafa sòls de neu.

Fixa’t com corren pels racons aquells corcons
de les notícies mortes del crepuscle.
Aguaita i mira el flaix d’aquest oblit 
trencat, gentil, que ens obre un viure nou.

Impassibles, elles ballen per nosaltres
endolcint aquest moment fecund.
Porten seny i foc a la nit arrabassada,
uns grams senzills d’amor i vents morats.

Fulles, fulles, fulles!
humils emperadrius de l’esperança.
Fules, fulles, fulles!
que redolen somnis invisibles.

Escruta aquells vells nervis vius
que redolen somnis invisibles.
Paladeja aquesta justa bellesa,
Acosta’t i mira-les pacient.

Fixa’t com corren pels racons aquells corcons
de les notícies mortes del crepuscle.
Aguaita i mira el flaix d’aquest oblit 
trencat, gentil, que ens obre un viure nou.

Impassibles, elles ballen per nosaltres
endolcint aquest moment fecund.
Porten seny i foc a la nit arrabassada,
uns grams senzills d’amor i vents morats.

Fulles, fulles, fulles!
humils emperadrius de l’esperança.
Fules, fulles, fulles!

que redolen somnis invisibles.

dilluns, 4 de novembre de 2013